La Casa Bartomeu

La Casa Bartomeu és una casa noucentista d’estil marcadament mediterrani on hi va viure el mecenes artístic Josep Bartomeu fins l’any 1980.

La casa l’envolten tres jardins i l’interior està decorat amb pintures de Vila Arrufat. L’activitat de mecenatge artístic del Sr. Bartomeu l’empenyé a decorar tant l’interior com l’exterior de la casa amb figures, vitralls i escultures.

Fa més de mig segle, l’industrial Josep Bartomeu i Granell (Barcelona, 1888-1980) va convertir una magnífica finca de Pedralbes en el centre d’una intensa activitat artística, especialment musical, que donà cabuda a nombrosos gèneres, des de l’òpera fins a la música de cambra, passant pel cant coral i el lied. Tal com apunta Ramon Suñé en un article publicat al diari La Vanguardia, ‘especialment entre 1948 i 1958, aquest racó tranquil de la Barcelona més adinerada va ser escenari d’una programació estable que s’allargava durant tot l’any, a l’estiu al jardí dels Tarongers i a l’hivern, en una sala de música decorada amb tapissos al·legòrics del mestre muralista Antoni Vila i Arrufat’.

La coneguda com a Casa Bartomeu va acollir durant un temps el Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, que posteriorment fou traslladat en bona part en d’altres dependències arxivístiques com la Biblioteca de Catalunya.

Els impulsors d’aquesta recuperació, liderats per Josep Maria Busquets, president del Consell Català de la Música, exdirector del Liceu i fundador del Festival de Cantonigròs, tenen com a objectiu dotar les noves fornades d’intèrprets d’un espai on poder arrancar la seva carrera professional, reestablint així el Jardí dels Tarongers com un punt neuràlgic musical a la ciutat de Barcelona.

Sobre l’activitat de Josep Bartomeu i Granell

Durant els anys 1948-58, Bartomeu va celebrar a la seva residència particular de Pedralbes (que ell mateix anomenà “El Jardí dels Tarongers”) concerts i espectacles musicals que van marcar l’escena barcelonina de l’època. S’hi van poder escoltar l’Orfeo de Claudio Monteverdi, Socrate d’Erik Satie i els Gurrelieder d’Arnold Schönberg; a més, s’hi van interpretar per primera vegada algunes obres de compositors autòctons, com La Mérope de Domènech Terradellas i el Quartet de Pedralbes de Manuel Blancafort.

La riquesa artística de la Casa Bartomeu