La Casa Bartomeu

La Casa Bartomeu és una casa noucentista d’estil marcadament mediterrani on hi va viure el mecenes Josep Bartomeu fins l’any 1980.

La casa l’envolten tres jardins i l’interior està decorat amb pintures de Vila Arrufat. El Senyor Bartomeu era un mecenes d’artistes i per tant l’interior i exterior de la casa són plens de figures, vitralls i escultures. L’interior compta amb una sala d’acústica perfecta per a fer-hi concerts.

Fa més de mig segle, l’industrial i mecenes Josep Bartomeu i Granell (Barcelona, 1888-1980) va convertir una magnífica finca de Pedralbes en el centre d’una intensa activitat artística, especialment musical, que donava cabuda a nombrosos gèneres, des de l’òpera fins a la música de cambra o el cant coral. Tal com apunta Ramon Suñé al diari La Vanguardia, ‘especialment entre 1948 i 1958, aquest racó tranquil de la Barcelona més adinerada va ser escenari d’una programació estable que s’allargava durant tot l’any, a l’estiu al jardí dels Tarongers i a l’hivern, en una sala de música decorada amb tapissos al·legòrics del mestre muralista Antoni Vila i Arrufat’.

La coneguda com a Casa Bartomeu va acollir durant un temps el que es coneix com a Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, de manera prèvia al trasllat de bona part del contingut d’aquest arxiu a altres dependències, com la mateixa Biblioteca de Catalunya.

Els impulsors d’aquesta recuperació, liderats per Josep Maria Busquets, president del Consell Català de la Música, exdirector del Liceu i fundador del Festival de Cantonigròs, tenen com a objectiu dedicar el pati dels Tarongers a les noves fornades de músics, tant intèrprets com compositors, i convertir, d’aquesta manera, Pedralbes en un punt neuràlgic de la música a la ciutat de Barcelona i al país.

Sobre l’activitat de Josep Bartomeu i Granell

Durant els anys 1948-58, Bartomeu va celebrar a la seva residència (el jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que van marcar una època en el món musical barceloní. En aquest sentit, s’hi van poder escoltar l’Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate, d’Erik Satie i els Gurrelieder, d’Arnold Schönberg; a més, s’hi va interpretar per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.